RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
external image conflicto.gif



La resolució de conflictes està orientada per abordar de manera efectiva
les tensions inevitables del dia a dia i proposar accions i protocols per a la
reconciliació entre les parts, reparar els danys i establir les bases per evitar-ne la repetició.






TIPUS DE CONFLICTES segons el document marc del PROJECTE DE CONVIVÈNCIA els conflictes els podem classificar en 3:

A) ABSENTISME external image Concurso%2520mascota%2520absentismo.jpg

QUÈ ÉS L’ABSENTISME?
L’absentisme és l’absència reiterada i no justificada, dins de l’horari escolar, d’alumnat en edat d’escolarització obligatòria en el centre educatiu on està matriculat.
Tanmateix, hi ha altres realitats que sovint s'inclouen en aquest terme que són tant o més greus, com: l'abandonament, la no escolarització o la desescolarització. En alguns casos, són pràctiques que expressen una actitud d’estranyament i desmotivació davant l’escola, formes de transgressió de les normes o formes de desvinculació enfront de la cultura escolar.

La no escolarització sol produir-se en les primeres edats, mentre que l’abandonament escolar i la desescolarització són problemàtiques més presents entre els 12 i els 16 anys. Les situacions d’absentisme suposen discontinuïtats, trajectòries d’absències i reingressos a l’escola; l’abandonament, en canvi, suposa una ruptura definitiva amb l’escola, es tracta d’alumnes que esdevenen desconeguts per a l’escola tot i estar matriculats; la desescolarització fa referència a aquell alumnat que deixa d’estar matriculat en un centre educatiu.
L’absentisme té un gran ventall, des del puntual al crònic. El centre educatiu, amb la xarxa del seu entorn, ha de tenir en compte els diferents graus a l’hora de dissenyar protocols d’actuació.
Les respostes davant l’absentisme no poden focalitzar-se en l’alumne/a absentista com a ”problema” sinó en l’entorn en què es produeix, incidint i analitzant les causes de l’absentisme més enllà de les intervencions normatives i reactives que poden acabar cronificant-lo. Els centres educatius, en el marc de la comissió de convivència, establiran un espai de coordinació per al tractament de l’absentisme escolar on participaran professionals externs del centre.
Els plans integrals d’intervenció s’han de situar i entendre en el marc d’una escola inclusiva, acollidora i oberta, lligats a projectes de millora d’estratègies metodològiques i organitzatives adreçades a facilitar la reincorporació de l’alumnat a l’aula.

B) CONFLICTES LLEUS

external image img_745b01a4insulto.gif
QUÈ ENTENEM PER CONFLICTES LLEUS?

Els conflictes lleus són el conjunt de conductes contràries a les normes de convivència del centre. Son totes aquelles interaccions que malgrat no estar tipificades en el Reglament de règim interior de centre són font de malestar o dificulten el dia a dia. Es tracta, majoritàriament, de situacions de conflicte interpersonal que, amb la formació i les eines adients, els nois i noies poden solucionar per si mateixos.
Són conductes disruptives que causen molta dedicació de temps i d’esforços , amb efectes negatius sobre l’alumnat que els produeix, l’alumnat que els pateix i sobre tot al professorat.
La mediació escolar permet abordar la gran majoria de conflictes que sorgeixen en el dia a dia del centre, especialment quan aquests conflictes es produeixen entre alumnes i no responen a situacions regulades per la normativa. Es vol evitar que la cronificació de petites actuacions negatives acabi portant a veritables conflictes. Les característiques de la mediació ―voluntarietat, respecte, confidencialitat, compromís― fan que situacions força complexes trobin manera de desencallar i trobar solucions de futur. Per això, la mediació complementa la gestió de conflictes, com una via paral·lela a la normativa.

C) CONFLICTES GREUS

external image C%25C3%25B3mo%2BResolver%2BConflictos%2BEscolares.jpg
QUÈ ENTENEM PER CONFLICTES GREUS?

Els conflictes greus són aquelles situacions de violència verbal o física que perjudiquen notablement la convivència en el centre, perquè generen sentiments d’indefensió, inseguretat i angoixa en els membres de la comunitat educativa.

En cas de conflicte greu es requereix l’aplicació immediata del règim disciplinari previst al Decret de drets i deures de l’alumnat no universitari (DOGC núm. 279/2006, 6.7.2006), i les concrecions que cada centre n’hagi fet al Reglament de règim interior.
L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o falses comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació en el seu article 37, explicitades en el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomies de centres.

En parlar de conflictes greus ens referim a les conductes tipificades, en l’esmentat Decret de drets i deures de l’alumnat: indisciplina, injúries, amenaces, agressions i vexacions personals i danys materials i patrimonials. Aquestes conductes poden afectar qualsevol membre de la comunitat educativa o dependència del centre i es poden produir en el propi centre o en el seu entorn immediat. Els conflictes greus poden tenir com a protagonista qualsevol membre de la comunitat educativa, inclosos els casos d’implicació de l’alumnat en procediments de mediació penal juvenil per danys a les instal·lacions o sostracció de material del centre.
A més de les conductes esmentades, també cal considerar els casos protagonitzats per agents externs però relacionats d’alguna manera amb el centre, com són les lesions i baralles amb armes blanques, les amenaces i agressions per part de grups juvenils violents, el tràfic de drogues, l’evidència de maltractaments físics i psicològics, l’abús sexual, el vandalisme i els robatoris importants.
En els casos esmentats, i tenint sempre en compte l’edat de l’alumnat, cal actuar amb protocols fixos i sense cap tipus d’improvisació. Parlem de protocols de seguretat perquè està en joc la confiança imprescindible que tots els membres de la comunitat educativa necessiten per poder treballar amb èxit. En les situacions més extraordinàries és necessari actuar coordinadament amb altres professionals com els agents de seguretat pública i els serveis socials.

A més de la sanció corresponent i de les intervencions en xarxa pertinents, sempre es pot oferir complementàriament, fins i tot en els casos més greus, la mediació escolar com a estratègia de reparació o de reconciliació per tal de restablir la confiança entre les persones.